La ciutat, amb 6.067 habitants, esta situada al SW del Baix Ebre. El centre urbà se situa al voltant del carrer Major, on radiquen els principals serveis. Entre els edificis més antics destaquen el de l’Església (1829), el de l’ajuntament vell (1881) i el del Mercat Municipal (1892). Són notòries també les cases pairals com la Torre d'en Gil, la Vall del Marqués i la de l'Hort de Cruells. Aquesta última, és la seu del Casal Municipal. En el vessant modern, l'edifici més rellevant és avui el del nou Ajuntament, d'estil avantguardista.

EL MASSÍS DEL PORT

El terme de Roquetes comprèn una extensa part muntanyenca del massís del Port, dins la qual es troba el punt més elevat de les comarques de Tarragona, el Mont Caro, amb 1.447 m. d'altura. A la vessant meridional d'aquest massís es formen barrancs com el de la Vall Cervera, Farrubio i la Vall d'en Pastor. Tots plegats presenten racons paisatgístics de gran bellesa. Per a l’esbarjo familiar, el lloc de més fàcil accés és la pujada a Caro, des d'on es pot veure tot el Delta de l’Ebre. El muntanyisme té també possibilitats molt àmplies i es pot practicar des del simple excursionisme fins l’escalada en roca i l’espeleologia.

L'OBSERVATORI DE L'EBRE

Aquest centre fou fundat per la Cia. de Jesús l'any 1904 i, des dels seus orígens, es dedica a l’estudi dels fenòmens físics d'interacció del sistema solar. Inicialment, es decidí crear tres instituts dedicats a la física (Laboratori Químic de l’Ebre), a la química (Institut Biològic de l’Ebre) i a les ciències naturals. Només els dos primers foren construïts finalment i iniciaren la seva tasca de recerca. L'any 1916 foren traslladats a Barcelona i donaren pas a l’actual Institut Químic de Sarrià (IQS). L'Institut Físic no s'arribà a construir, i, en el seu lloc, s'instal·là l’observatori a proposta del Pare Ricard Cirera. Actualment, l’Observatori de l’Ebre és una fundació privada. Forma part de la Universitat Ramon Llull i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, tanmateix col·labora amb institucions com el Servei Geològic de Catalunya, l'institut Cartogràfic de Catalunya, etc. L’any 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi, per l’alt nivell assolit en la seva tasca científica.

FESTES

La festa major, en honor de Sant Gregori, se celebra a primers de juliol. Entre la varietat dels actes, destaca la desfilada de carrosses (COSOIRIS), l’Ofrena de flors, etc.

Darrerament s'ha incorporat al calendari festiu la Festa del 14 d'abril, data en que Roquetes esdevingué municipi independent (1850). D'uns anys ençà, se celebra també la del Tradicionarius (finals d'agost), amb la qual cosa Roquetes esdevé punt de trobada de la música tradicional dels Països Catalans. En tot el conjunt de festa, destaca sempre el cantador local "Lo Canalero" que, acompanyat de la seva rondalla, anima infinitat d'actes amb les seves improvisades jotes, típiques del sud de Catalunya.

De forma genèrica, jo fa uns anys s'ha fet indispensable en tota celebració la degustació de la pasta típica roquetenca, les Punyetes, els ingredients principals de la qual són l’oli i l’ametlla.