Municipi de la Terra Alta que és troba al sector de llevant de la comarca , en contacte amb la Ribera d'Ebre, entre Gandesa i Móra d'Ebre. El terme municipal té una extensió de 52'89 Km². La vall del Riu Sec el travessa en direcció O-E. entre els contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Torre. Els sectors de la vall del riu voregen els 300 m, i la plana que s'estén al Nord-Oest de la vila, ondulada per petits turons, sobrepassa els 400 m.

El poble, a 337 metres d'altitud, es troba en el sector més meridional, i és l'únic nucli habitat del municipi.

ACTIVITAT ECONÒMICA

La principal activitat dels habitants del Corbera és l'agricultura, amb conreus d'oliveres i vinya. Hi ha una Cooperativa Agrícola on es comercialitza el raïm, les olives i les ametlles dels associats: a més d'una secció delegada i cooperativa de consum. També hi ha un taller de confecció bastant important.

GASTRONOMIA

A Corbera d'Ebre s'elabora un vi de qualitat amb Denominació d'Origen Terra Alta, així com mistela i vi ranci que acompanyen les pastes típiques del poble: els "mostatxons", les casquetes, les capsetes i els carquinyolis.

També podem trobar embotits artesanals de molt bona qualitat.

CULTURA 

L'origen del lloc fou un poblat ibèric o un castell protohistòric (entre el primer mil.leni a C. i la conquesta romana). El castrum de Corbera apareix per primera vegada en un document escrit el 1153. Se'l nomena a la carta de donació del castell de Miravet, cedit per Ramon Berenguer IV als templers. No es coneix, però la carta de poblament de Corbera que podria datar-se cap a finals del segle XII. Si més no, d'aquesta època són les úniques restes del castell desaparegut que encara es conserven: les pedres d'una esplèndida galeria, els capitells de la qual estan decorats amb la creu de l'Orde del temple.

El 1317 la jurisdicció de Corbera i la resta de la Batllia de Miravet va passar als hospitalers i des d'aleshores formà part de la Castellania d'Amposta.

La vila ha estat destruïda en diferents ocasions. El 1463, a la guerra contra Joan II, l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Urrea, reduí "per combat i amb força d'armes" Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i La Fatarella, partidaris de la Generalitat de Catalunya. També va compartir,,amb la resta de la comarca, els trasbalsos de la Guerra dels Segadors. Durant la Guerra de Successió les tropes franco-castellanes ocuparen la vila definitivament el 6 de febrer de 1707. A la primera Guerra Carlina, la població fou carlina, com la majoria de viles de la Terra Alta a excepció de Gandesa, que fou liberal.

La guerra civil de 1936-39 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història: durant la batalla de l'Ebre el poble quedà pràcticament enderrocat i això va motivar que els veïns es traslladessin a la part baixa del poble. D'aquesta manera, les runes abandonades esdevingueren el símbol d'un poble en l'episodi més tràgic de la història recent.

FESTES Y COSTUMS

ROMERIA A SANTA MADRONA

Tercer diumenge de març. Pel matí els Quintos fan una xocolatada per a tot el poble. I després se celebra la tradicional missa, amb la cantada dels goigs a Santa Madrona.

També en aquesta ermita, el dia de Sant Marc, després de visitar la cova amb la imatge del sant, es fa una paella per a tot el poble. Els darrers anys s'ha recuperat la tradició de jugar a les bitlles.

El dia de Sant Pere i Sant Pau s'escull la Pubilla i es fa una desfilada de carrosses.
Al juliol els xòfers organitzen una festa en honor al seu patró, Sant Cristòfol. Es fan vaquetes en rodol a la tarda i, ball, per la nit. L'endemà es beneeixen els vehicles i, cap al tard, es fa un sopar popular.

FESTES MAJORS

Del 15 al 19 d'agost. Durant aquests dies es fa ball, cinema i altres actes. Es clou la festa amb una sardinada.

LLOC D’INTERÈS

EL POBLE VELL DE CORBERA D'EBRE

El Parlament de Catalunya va declarar al poble de Corbera d'Ebre ( Terra Alta ) "Lloc d'interès històric". Descansa al cim d'un turó a 337 metres d'alçada; on una munió de cases en runes donen constància d'allò que fins el 1938 va ser la vila de Corbera d'Ebre. Allí descansa el seu símbol, l'església de "Sant Pere" des d'on es poden contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l'escenari principal dels 116 dies d'enfrontament que va durar la batalla de l'Ebre.

A la Guerra Civil espanyola, la batalla de l'Ebre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se'n van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l'enfonsament de la resta del front republicà.

A la Guerra Civil espanyola, la batalla de l'Ebre va ser un dels episodis més importants, tant per la violència i la durada dels combats com per les conseqüències que se'n van derivar. La batalla, va començar el juliol de 1938 i va acabar a mitjans de novembre del mateix any. Van morir milers de combatents dels dos bàndols i va determinar la caiguda de Catalunya i, posteriorment, l'enfonsament de la resta del front republicà.

Per a Espanya, la derrota va provocar la desaparició de la II República. Per a Catalunya, va representar la pèrdua dels seus òrgans de govern, un greu obstacle per al manteniment i progrés de la seva cultura, una alteració demogràfica, un trasbals econòmic i la pèrdua de l'oficialitat del seu idioma.

L'ABECEDARI DE LA LLIBERTAT

S'articula al voltant de les 28 lletres situades a diferents indrets del Poble Vell de Corbera d'Ebre.

Aquesta ubicació geogràfica té un simbolisme especial, ja que el Poble Vell va patir els efectes devastadors de la Guerra Civil espanyola. L'ABECEDARI DE LA LLIBERTAT vol ser un monument universal a la pau mitjançant el codi universal de les lletres i el testimoniatge i compromís del món de l'art en la negació de les guerres i les confrontacions bèl.liques.

Els 25 artistes que exposen les seves obres fetes amb diferents tècniques i materials, comparteixen una mateixa idea: les lletres han de portar a les paraules i, d'aquestes n'ha de sorgir la fraternitat.

Diferents escriptors i poetes també han col.laborat en aquest Abecedari i el treball conjunt amb els artistes plàstics, queda reflectit en un muntatge fotogràfic que es podrà veure en un futur Museu del Poble.

ESTÀTUA

A la plaça de l'Ajuntament de Corbera d'Ebre hi ha una estàtua dedicada al Doctor Jaume Ferran i Clua, fill del poble (1852-1929).

El Doctor Ferran fou un il.lustre metge i bacteriòleg que descobrí un vaccí contra la còlera i també vaccins antitífics, antiràbics i un contra la tuberculosi. L'any 1907 li fou atorgat el premi de l'Academie de Sciences de París.

SORTIDA A SANTA MADRONA

Deixem el poble pel carrer Doctor Ferran. A la dreta hi ha un camí asfaltat que, seguint-lo, ens portarà fins a l'ermita.
És un lloc molt acollidor per passar un dia en contacte amb la natura. Prop de l'església hi ha una font d'aigua potable, "barbacoes", taules de pedra, gronxadors, etc.
A partir d'aquí es poden seguir diverses senderes que recorren la Serra de Cavalls.