Municipi de la comarca del Montsià, situat al pla de la Galera, que s'estén entre els Ports de Beseit i la Mola de Godall. El terme municipal té una extensió de 27'30 Km²., i és travessat per la rambla de la Galera, que neix als vessants meridionals del massís del Caro i desaigua a l'Ebre al terme de Tortosa. Un altre barranc travessa la part nord del terme, el barranc del Pelós. 

Antigament, els municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge, que formaven part del terme de la Galera, aconseguiren d'independitzar-se'n el 1.828 i el 1.857 respectivament. La vila, situada a 112 m. d'altitud, concentra tota la població del terme. És situada vora el torrent de la Galera i la part antiga de la població està situada a prop de la Torre. La població s'ha anat estenent vora la carretera. 

L'economia continua essent bàsicament i gairebé exclusivament agrícola. L'olivera és el conreu més important. S'han plantat també ametllers i arbres fruiters, sobretot cítrics i presseguers, regats amb aigua de pous.

Com en altres terres de la rodalia, l'esperança de la pagesia galerenca és poder disposar per a regatge de l'aigua del canal de Xerta al riu de la Sénia.

La Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit disposa d'almàssera, magatzem d'adobs i garrofes. Hi ha també una important activitat ramadera, bestiar oví i sobretot granges de pollastres, porcs i conills.

Últimament s'han incorporat a l'economia local dos establiments de restauració (El Pla de la Galera i Can Joan) i les indústries DACAME (ferreteria) i SECASA (assecador de sansa). També una propera iniciativa de turisme rural, la casa de pagès "LA SORTETA". 

Alguns autors comenten que la Galera podria tenir origen romà, però aquest pressupòsit no ha estat comprovat científicament.

La Torre de la Galera és citada ja el 1178, però el poblament és posterior. Les primeres notícies daten de les primeries del segle XIV, quan els homes de Godall, subjectes a la senyoria feudal de Ramon de Centelles, emigraven a la nova població de la Galera, de fur reial. D'aquest fet es queixava l'esmentat senyor feudal davant del rei, el qual dictà sentència el 1.303, per la qual confirmava que els habitants de Godall devien vassallatge al seu senyor.

El 1320, durant una estada del rei Jaume II a Sant Mateu del Maestrat, autoritzà tres personatges, entre ells el batlle de Tortosa, a ordenar la població anomenada la Pobla de La Galera. El rei els permetia de repartir terrenys entre els habitants per tal d'estimular-ne l'establiment i posava la nova població sota la jurisdicció de Tortosa.

El monarca envià una ordre al veguer de Tortosa en què es prohibia als veïns de la pobla nova del Torrent de la Galera d'ocupar terres del terme d'Ulldecona, fet del qual es queixaven els hospitalers que n'eren senyors.

La Festa Major de la Galera té lloc per Sant Llorenç, patró de la vila, el dia 10 d'agost. El dia 11 d'agost se celebra també la festa de Sant Ponç, el copatró. Els darrers anys s'han incorporat noves activitats de caire lúdic i cultural: Pessebre vivent, escenificat per les cases del poble i espais naturals de la població, la fesolada popular per Sant Josep (festa local), la Fira de la Terrissa, dedicada a promocionar especialment la terrissa galerenca i la festa de la Mare de Déu de la Galera, la darrera setmana del mes de setembre.

També és important l'activitat associativa del poble: Banda de Música "Sant Llorenç", C.F. La Galera, Associació Cultural Galerenca "El Cadub", Associació de Jubilats, Associació de Pares, Associació de Dones de la Galera, Fundació Amics Mare de Déu de la Galera, etc. Aquestes activitats són el motor principal de la majoria d'activitats que s'organitzen al llarg de l'any a la població. 

L'edifici més important del poble és la Torre de la Galera, la qual fou construïda a expenses de la ciutat de Tortosa, entre els anys 1.340 i 1.342.

La Torre és de planta rectangular, quasi quadrada, força gran i d'alçada considerable. Hi ha diversos pisos de sageteres, amb finestrals de mig punt a la part elevada dels murs, així com una finestra geminada de tradició romànica. No es conserva l'estructura interior, ja que el 1.684 fou acondicionada com a nova església parroquial de Sant Llorenç, en substitució de l'antiga. Les obres no s'acabaren fins al 1.711, ja que foren interrompudes per la Guerra de Successió, durant la qual molts edificis de la Galera foren cremats per les tropes borbòniques.

Formant part del conjunt urbà de la població, al costat del pont d'origen romà que creua el barranc de la Galera hi ha també una petita capella dedicada a Sant Vicent Ferrer. El lloc s'anomena "Povet de Sant Vicent". 

Un cop s'enllesteixin les obres de rehabilitació i adequació de l'espai superior dels vols de l'església i la teulada, la Torre de la Galera podrà ser visitada en tot el seu conjunt i funcionarà també com a mirador del Pla de la Galera. 

Altres edificis notables i espais d'interès són: l'actual edifici de l'ajuntament, bastit l'any 1.906, una casa d'estil modernista al carrer Major (casa Maria del Mas) i la plaça del mercat, amb un plafó ceràmic realitzat per l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa, el pont de pedra sobre el barranc de la Galera d'origen romà, el propi barranc com a espai natural notable, especialment per la seva flora i com a element físic i ecosistema singular dintre del gran ecosistema de la Plana de la Galera i l'àrea d'esbarjo del "Calvari".